dijous, 5 de juny del 2008

Lectures per a l'estiu

Haruki Murakami, Tòquio Blues. Un clàssic modern de la literatura japonesa. Narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio els anys seixanta. Amb un to melancòlic i sensual, i amb unes pinzellades d'humor, ens explica la peculiar història d'amor de l'introvertit Toru Watanabe i la misteriosa Naoko. Una delícia.






Dashiell Hammett, El falcó maltès. Obra mestra de la novel·la negra. Sam Spade, detectiu privat, es veu involucrat en una tèrbola trama de cobdícia, enganys i traïcions. L'escultura d'un falcó, trobada en un vaixell antic, és l'objectiu d'una colla de gent disposada a tot per obtenir-la. ¿Per què? Aquest és l'enigma que haurà de resoldre Spade en el decurs d'una investigació trepidant i gairebé suïcida.


Tom Sharpe, Wilt. Una excel·lent novel·la d'humor. Henry Wilt porta deu anys intentant ensenyar literatura a aprenents de paleta, guixaire o carnisser, sense guanyar-se el reconeixement dels seus superiors. A casa seva les coses no li van millor. Eva, la seva desmesurada i dominant esposa, acabada d'iniciar en l'arriscat culte al feminisme i l'alliberament sexual, no para de turmentar-lo dia i nit per la seva manca d'esperit agressiu. Wilt decideix portar a terme una de les seves fantasies de sempre: l'assassinat de la seva esposa.

Manuel de Pedrolo, Trajecte final. Una sèrie de set narracions de ciència-ficció de l'autor d'El mecanoscrit del segon origen. Les històries són ben diverses: la d'una mare que és més jove que el seu fill; la d'una terra superpoblada i amb unes ferotges lleis de control de natalitat en què, de sobte, algunes persones comencen a rejovenir; o la d'un curiós arxiu que, ben interpretat, demostra que ens repetim.


Mercè Rodoreda, Tots els contes. Aplega tots els llibres de contes que publicà Rodoreda: Vint-i-dos contes (1958), La meva Cristina i altres contes (1967), Semblava de seda i altres contes (1978) i Viatges i flors (1980). L'autora de novel·les excepcionals com La plaça del Diamant o Mirall trencat (que treballarem el curs que ve) també era una perfecta dominadora de la narració curta. Proveu de llegir, per exemple, el conte "El riu i la barca"...



Gerald Durrell, La meva família i altres animals. Un clàssic universal. Narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa.


Ferrant Torrent, Gràcies per la propina. Novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi l'any 1994. Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor, tot plegat a la València dels anys seixanta, són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la plena d'humor, tendresa i seducció.



Arundathi Roy, El déu de les coses petites. Novel·la sobre tres generacions d’una família de l’estat de Kerala, al sud de l’Índia, que es dispersa pel món i es retroba a la terra natal. És la història d’una nena anglesa que mor ofegada al riu; la de dos bessons que han viscut vint-i-tres anys separats; la de la mare dels bessons i els seus amors furtius; la de l'oncle, marxista educat a Oxford i divorciat d’una anglesa... Un festí literari en què es barregen l’amor i la mort, les passions que trenquen tabús, la lluita per la justícia i la pèrdua de la innocència.

J.R.R. Tolkien, El hòbbit. Bilbo, el hòbbit, és un personatge afable i tranquil, amic de l'existència ben reglamentada i de costums inamobibles. Però és, alhora, hereu de l'esperit aventurer d'un avantpassat seu que era viatger. I és aquest esperit qui encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb Bilbo, les grans aventures d'aquesta novel.la.




Paul Auster, Bogeries de Brooklyn. Paul Auster és poeta, guionista i director de cinema. I, sobretot, novel·lista: un dels més destacats de la literatura nord-americana actual. Un autor amb una enorme capacitat per explicar històries. Bogeries de Brooklyn és la seva novel·la més càlida, un himne commovedor i inoblidable de les glòries i els misteris de la vida ordinària. Però també un qüestionament sobre la possibilitat d’aquesta vida ordinària en l’Amèrica d’avui dia.

dimecres, 21 de maig del 2008

Música de poetes

Enllaç a una interessant pàgina feta per la UOC on trobareu musicats uns quants dels poemes de l'antologia que estem treballant.

http://www.musicadepoetes.cat

dimecres, 14 de maig del 2008

Unitat 17 - Literatura del segle XIX (I) - Qüestionaris

· El context històric: el segle XIX (pàg. 282 del llibre de text)

1. Per què considerem que la Revolució Industrial va transformar radicalment la societat europea?

2. En què consistien els règims constitucionals del segle XIX? Quins inconvenients tenien?

3. A més dels règims constitucionals, quin és l'altre gran fenomen polític del segle XIX? Posa'n exemples.


· El context literari: Romanticisme i Realisme (pàg. 283 del llibre de text)

4. Fes un esquema d'idees de l'apartat "El Romanticisme".

5. En què consistia el Realisme?


· La Renaixença (pàg. 284 del llibre de text)


6. Què és la Renaixença? Quina relació té amb el Romanticisme?

7. Quin fet es considera l'inici de la Renaixença?

8. Quin dels reptes plantejats per Joaquim Rubió i Ors s'aconsegueix l'any 1859?

9. Explica la situació de diglòssia que afectava la llengua catalana en el segle XIX. Com s'intenta corregir aquesta situació durant la Renaixença?


· Els Jocs Florals (pàg. 285 del llibre de text)


10. Origen històric. Premis.

dimecres, 30 d’abril del 2008

Antologia de la poesia catalana: exercicis (5)

Teodor Llorente, "Vora el barranc dels Algadins"

- Creus que Llorente recrea el paisatge des d'una òptica sensorial? Raona la resposta.

- Assenyala els versos del poema que es refereixen als temes del record, la fugacitat del temps i la pèrdua.


Jacint Verdaguer, "Vora la mar"


- Tema.

- Podem afirmar que es tracta d'un poema de mètrica anisosil·làbica? Raona la resposta.


Jacint Verdaguer, "Los dos campanars"


- Exercicis 1, 3, 4 i 5 de la pàgina 289 del llibre de text.

dijous, 24 d’abril del 2008

Exercicis de sintaxi

Per anar fent pràctiques de sintaxi:

- Exercicis de funcions sintàctiques.

- Exercicis de pronoms febles.

iCat FM: música i cultura per ràdio i internet

Els Webby Awards vénen a ser com els Oscar o els Grammy de les pàgines web. En l'edició d'aquest 2008 s'ha distingit iCat FM com una de les deu millors ràdios a internet d'arreu del món.

En veritat, icatfm.cat és tot un món a descobrir! Tot just accedeixes a la pàgina web ja comences a escoltar l'emissora. Però això no és tot: tens un munt d'informació a l'abast. Per exemple, la lletra de la cançó que està sonant!

Si us interessa, l'adreça és la següent: http://www.icatfm.cat.

dijous, 17 d’abril del 2008

Antologia de la poesia catalana: exercicis (4)

Bonaventura Carles Aribau, "La pàtria"

- Exercici 1 de la pàgina 290 del llibre de text.

- Analitza els recursos retòrics de la primera estrofa del poema.

- Tot i que el poema és un elogi del català, Aribau no escriu ni un sol cop aquest nom. Quin terme utilitza com a sinònim de "llengua catalana"? Per què?

dijous, 10 d’abril del 2008

Antologia de la poesia catalana: exercicis (3)

"A la vora de la mar n'hi ha una donzella" (cançó popular)

- Fixa't en el poema que trobaràs en aquest enllaç i contesta les preguntes següents:

a) Com t'expliques que hi hagi diferents versions d'aquesta cançó?

b) Compara els dos textos i comenta les similituds i les diferències que presenten, tant pel que fa al contingut com a la forma (mètrica, recursos).

- Busca en el poema exemples d’estructures paral·lelístiques i d’hipèrbaton.


Francesc Vicent Garcia, "A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil"


- Després de llegir l'apartat dedicat a "La poesia barroca" de la pàgina 265 del llibre de text, analitza detalladament el poema en l'aspecte mètric, retòric i lingüístic i explica si el podem considerar un bon exemple de poesia barroca.


TREBALL D'AMPLIACIÓ: activitat 1 de la pàgina 284. Qui vulgui fer aquest treball -és voluntari- té temps fins el dimecres 23 d'abril per presentar-lo.

dimecres, 26 de març del 2008

Antologia de la poesia catalana: exercicis (2)

Jordi de Sant Jordi, "Desert d'amics, de béns e de senyor"

- Exercicis 1, 2 i 3 (excepte "Documenta't sobre la cavalleria...") de la pàg. 283.

- Digues en quins versos o estrofes la mala sort és considerada l'única responsable de la situació del poeta.


Ausiàs March, "Colguen les gent ab alegria festes"

- Quin és el tema del poema?

- La primera nota al peu de la pàgina 147 ens indica que en el vers 9 trobem un aforisme escolàstic. Què és un aforisme? A què fa referència l'adjectiu "escolàstic"?

- Exercici 3 de la pàgina 284.


Ausiàs March, "Així com cell qui es veu prop de la mort"

- Analitza els recursos retòrics del poema.

dijous, 13 de març del 2008

Antologia de la poesia catalana: exercicis (1)

Guillem de Berguedà, "Cançoneta leu e plana"

- Llegim a la introducció que el poema és de versos heptasíl·labs. Ara bé: quins fenòmens fonètics es donen en els versos 18 i 22 que expliquen que siguin de set síl·labes? La resposta, en aquesta pàgina web.

- Quins són els defectes i vicis que Guillem de Berguedà atribueix a Ponç de Mataplana?


Cerverí de Girona, "No·l prenatz lo fals marit"

- Consulta al Diccionari català-valencià-balear el significat dels mots "pec" i "betzol". Copia un exemple de l'ús d'un d'aquests mots en textos de Ramon Llull o Ausiàs March.

- Què és una viadera o "viadeyra"? Per què rep aquest nom?


Ramon Llull, "A Vós, dona verge santa Maria"

- Exercicis 2 i 3 de la pàgina 283.


Anselm Turmeda, "Elogi dels diners"

- Quin és el tema del poema?

- Tria els versos que et semblin aplicables a comportaments del món d'avui.

- Digues de quina figura retòrica parlem quan el primer vers de cada estrofa comença amb la mateixa paraula.

dilluns, 10 de març del 2008

Dialectes: exercici 17

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó, una de les més boniques que s'ha fet mai en català, i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 16

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:




Dialectes: exercici 15

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 14

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 13

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:




Dialectes: exercici 12

Analitza els trets del balear presents en aquesta deliciosa cançó d'Antònia Font (us en vaig donar la lletra a classe):



Dialectes: exercici 11

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 10

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



diumenge, 9 de març del 2008

Dialectes: exercici 9

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 8

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



dimecres, 5 de març del 2008

Dialectes: exercici 7

Un poema de Vicent Andrés Estellés recitat, amb acompanyament musical, pel gran Ovidi Montllor. Assenyala els trets característics del valencià que s'hi observen.


Dialectes: exercici 6

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 5

Analitza els trets del balear presents en aquesta entrevista a Joan Miquel Oliver (Antònia Font) en el programa radiofònic "Minoria absoluta" de RAC1, un programa fet pel mateix equip que fa "Polònia":



Diccionari català-valencià-balear

Aquí teniu l'enllaç per a qualsevol consulta:

http://dcvb.iecat.net

Dialectes: exercici 4

Identifica el dialecte en què parlen els personatges (excepte el primer que intervé!) d'aquesta sèrie i assenyala'n els trets característics:



Dialectes: exercici 3

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



dilluns, 3 de març del 2008

Dialectes: exercici 2

Analitza els trets del balear presents en aquesta cançó:

Dialectes: exercici 1

Analitza els trets del balear presents en aquesta cançó:

Vídeo de dialectes catalans

Edu3.cat

Resum de dialectes catalans

Feu un cop d'ull a aquesta presentació:

Si la voleu veure en una mida més gran:

http://www.slideshare.net/gilabert/catal-37012?src=embed

Mapa dialectal del català

dilluns, 4 de febrer del 2008

El català és reconegut oficialment a Catalunya Nord

Podeu llegir la notícia d'aquest fet històric a Vilaweb.

dijous, 24 de gener del 2008

Tirant lo Blanc: lectura i activitats (III)

CAPÍTOL CLXXXIX

- Anàlisi de l'estructura del capítol (divisió en parts).
- Comenta aquesta frase en relació amb el contingut d'aquest capítol: "La dona és l'estímul de l'activitat cavalleresca".
- Analitza els elements sensuals o eròtics de l'episodi de Tirant a la cambra de Carmesina.
- Explica el sentit d'aquesta frase que trobem al començament de la pàgina 202: "Però més alegria va tenir quan va pensar que els ambaixadors encara no havien marxat".


CAPÍTOL CCXXXI

- Quina funció té Plaerdemavida en l’escena del bany? Hi ha ambigüitat en la seva conducta?
- Què diu la Princesa que faria si una nit es trobés Tirant al llit?
- Quins elements de l’escena creen l’atmosfera eròtica?
- Per què la Viuda Reposada, en l’episodi del bany, sembla un diable? Creus que és significatiu que precisament sembli un diable, i no una altra cosa?
- Què opines del ressopó que fa la Princesa?
- Per què Plaerdemavida diu que "no hi ha cap home al món que, tot i ser valent quan es tracta de lluitar, no tremoli de por davant de les dones"? Quan ho diu?


CAPÍTOL CCXXXIII

- Fes un dibuix senzill en què es representi com estan col•locats Tirant, la Princesa i Plaerdemavida al llit.
- Com reacciona Carmesina quan sent unes mans que la toquen?
- Per què la Princesa diu a Plaerdemavida: "T’has tornat boja que vols provar el que va contra la teva natura?"
- Les escenes de llit continuen essent explicades utilitzant terminologia militar. Busca’n un exemple a la pàgina 216.
- Per què crida la Viuda Reposada?
- Analitza els trets humorístics de l'episodi de la rata.
- Com és que Tirant es trenca la cama?

dijous, 10 de gener del 2008

Tirant lo Blanc: lectura i activitats (II)

CAPÍTOLS XCVIII-XCIX

Capítol XCVIII
- Per què els genovesos volen conquerir l’illa de Rodes?
- Com aconsegueixen els genovesos que el habitants de l’illa de Rodes no sospitin en veure arribar les seves naus?
- Quin dia decideixen els genovesos prendre la ciutat? Per què?
- Comenta l’episodi de la Dama de Rodes. Quina és la moral de la Dama? En aquest sentit, contrasta la descripció que se’n fa a la pàgina 110 i la manera com actua després. Per altra banda, quina és la moral del seus amants? Finalment, i havent analitzat els aspectes anteriors, en quins moments creus que Martorell es mostra irònic?
- Quin paper juga la Dama de Rodes en els fets que s’expliquen en aquest capítol?

Capítol XCIX
- Com els homes del mestre de Rodes vencen els genovesos?
- Fixa’t que des de l’últim paràgraf de la pàgina 108 (capítol anterior) fins el final de la pàgina 120 trobem el relat que fan els dos cavallers de la cort del rei de França que han arribat davant el duc de Bretanya i Tirant lo Blanc. Resumeix en dues línies quines són les notícies que porten aquests dos cavallers.

CAPÍTOL CXVIII

- Fixa’t en el joc entre aparença i realitat que trobem en aquest capítol. Concretament, en un parell d’ocasions el que Tirant diu no és el que sembla a primera vista. Busca aquests fragments del text i explica’ls.


CAPÍTOLS CXXVI-CXXVII

- Exercicis 31 i 32 de la pàgina 275.