dimecres, 5 de març del 2008

Dialectes: exercici 3

Identifica el dialecte en què està cantada aquesta cançó i assenyala'n els trets característics:



9 comentaris:

..::][PaU][::.. ha dit...

Crec que aquest pertany al català central perquè pronuncia la e oberta en les vocals tòniques que en català occidental són tancades i en valear, neutres.

La terminació de la u en la primera persona del singular i també per l'us específic d'alguns mots.



Pau Martí i Aragonés 1r B Bat.

toni ha dit...

Pau, aquesta no l'encertes! No és català central! Fixa't en com pronuncia les vocals àtones: les os les pronuncia [u]? Les as i les es les pronuncia vocal neutra? Oi que no? Llavors no pot ser català central ni cap altre dialecte del bloc oriental!

marc sadurní ha dit...

Aquesta cançó és “la fera ferotge”, d’Ovidi Montllor.
La lletra està en valencià, dialecte occidental.
S’hi identifiquen forces trets que donen facilitats per saber de quin dialecte es tracta.

- En la fonètica s’observa que la “a” i la “u” es mantenen, les “e” àtones es pronuncien “e” tancada (ex: deixen) i les “o” àtones es pronuncien “o” tancada (ex: poders, tothom), es pronuncien les “r” finals dels mots (ex: fer, deixar, carrer), es pronuncien les dues consonants dels mots acabats en “-nt, -lt” (ex: corrent, fent, torment, tremolant, molt, ) i, també, es pronúncia la “ix” (ex: deixar, acompleixca, queixe, deixen).

- En la morfologia s’observa la terminació de la primera persona del singular del present d’indicatiu és e (ex: torne, queixe).

- En el lèxic s’observen mots específics com: xicot (noi), fam (gana), queixe (queixar), acompleixca (complir).

Anònim ha dit...

Aquesta cançó està cantada en valencià. Es pot identificar facilment perque les "es"(e) es pronuncien "e" tancada juntament amb la "o". En el valencià també s'hi poden identificar que es pronuncien les dues últimes consonants del mots acabats en "-lt" i "-nt" tal i com s'hindica en el llibre de text(corrent). La "r" final d'alguns mots que en el central son mudes en el valencià sonen (carrer, atacar, parlar). Pel que fa als verbs la 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en "e" (queixe).

roser ha dit...

La cançó d'aquest exercici està en València i ho pots saber per l'artícle (lo,la,los,las), la pornunciació molt remarcada i no neutre de la vocal (e) i la pronuncició de la (r) en paraules que en el català que parlem nosaltres no es pronuncien.
Roser Vives Mas

eva ha dit...

Es en valencià :
Morfologia-->van la ultima lletra del present d'indicatiu en e( queixe, torne).
En quant la fonètica, les e àtones les fan tancades ; pronuncien la r a final de paraula(fer, deixar) i pronuncies la nt a final de paraula( corrent, torment, fent)
En el lèxic trobem paraules com ara fam(gana ) o xic(noi)

toni ha dit...

Marc: un comentari molt complet!
Rubén: només aportes de nou un parell d'exemples de "r" final. La resta del que escrius ja estava dit!
Roser i Eva: els vostres comentaris no aporten res de nou. Proveu amb algun altre exercici.

ainara17 ha dit...

La lletra és en valencià,
les "e" i "o" es pronuncien tancades i pronuncien molt l'article "nt" a final de paraula, com; fent.
fan mots específics, com; fam(gana) o xicot (noi).
En quant a la morfologia, fa servir la terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu.

Ainara Sánchez,
1er Bat A.

toni ha dit...

Ainara: aquí no es valora la quantitat, sinó la qualitat!