Crec que aquest pertany al català central perquè pronuncia la e oberta en les vocals tòniques que en català occidental són tancades i en valear, neutres.
La terminació de la u en la primera persona del singular i també per l'us específic d'alguns mots.
Pau, aquesta no l'encertes! No és català central! Fixa't en com pronuncia les vocals àtones: les os les pronuncia [u]? Les as i les es les pronuncia vocal neutra? Oi que no? Llavors no pot ser català central ni cap altre dialecte del bloc oriental!
Aquesta cançó és “la fera ferotge”, d’Ovidi Montllor. La lletra està en valencià, dialecte occidental. S’hi identifiquen forces trets que donen facilitats per saber de quin dialecte es tracta.
- En la fonètica s’observa que la “a” i la “u” es mantenen, les “e” àtones es pronuncien “e” tancada (ex: deixen) i les “o” àtones es pronuncien “o” tancada (ex: poders, tothom), es pronuncien les “r” finals dels mots (ex: fer, deixar, carrer), es pronuncien les dues consonants dels mots acabats en “-nt, -lt” (ex: corrent, fent, torment, tremolant, molt, ) i, també, es pronúncia la “ix” (ex: deixar, acompleixca, queixe, deixen).
- En la morfologia s’observa la terminació de la primera persona del singular del present d’indicatiu és e (ex: torne, queixe).
- En el lèxic s’observen mots específics com: xicot (noi), fam (gana), queixe (queixar), acompleixca (complir).
Aquesta cançó està cantada en valencià. Es pot identificar facilment perque les "es"(e) es pronuncien "e" tancada juntament amb la "o". En el valencià també s'hi poden identificar que es pronuncien les dues últimes consonants del mots acabats en "-lt" i "-nt" tal i com s'hindica en el llibre de text(corrent). La "r" final d'alguns mots que en el central son mudes en el valencià sonen (carrer, atacar, parlar). Pel que fa als verbs la 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en "e" (queixe).
La cançó d'aquest exercici està en València i ho pots saber per l'artícle (lo,la,los,las), la pornunciació molt remarcada i no neutre de la vocal (e) i la pronuncició de la (r) en paraules que en el català que parlem nosaltres no es pronuncien. Roser Vives Mas
Es en valencià : Morfologia-->van la ultima lletra del present d'indicatiu en e( queixe, torne). En quant la fonètica, les e àtones les fan tancades ; pronuncien la r a final de paraula(fer, deixar) i pronuncies la nt a final de paraula( corrent, torment, fent) En el lèxic trobem paraules com ara fam(gana ) o xic(noi)
Marc: un comentari molt complet! Rubén: només aportes de nou un parell d'exemples de "r" final. La resta del que escrius ja estava dit! Roser i Eva: els vostres comentaris no aporten res de nou. Proveu amb algun altre exercici.
La lletra és en valencià, les "e" i "o" es pronuncien tancades i pronuncien molt l'article "nt" a final de paraula, com; fent. fan mots específics, com; fam(gana) o xicot (noi). En quant a la morfologia, fa servir la terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
Aquí els meus alumnes de 1r de batxillerat trobareu material de tipus divers (textos, vídeos o enregistraments sonors) que us ha de servir per complementar les classes de llengua catalana i literatura.
9 comentaris:
Crec que aquest pertany al català central perquè pronuncia la e oberta en les vocals tòniques que en català occidental són tancades i en valear, neutres.
La terminació de la u en la primera persona del singular i també per l'us específic d'alguns mots.
Pau Martí i Aragonés 1r B Bat.
Pau, aquesta no l'encertes! No és català central! Fixa't en com pronuncia les vocals àtones: les os les pronuncia [u]? Les as i les es les pronuncia vocal neutra? Oi que no? Llavors no pot ser català central ni cap altre dialecte del bloc oriental!
Aquesta cançó és “la fera ferotge”, d’Ovidi Montllor.
La lletra està en valencià, dialecte occidental.
S’hi identifiquen forces trets que donen facilitats per saber de quin dialecte es tracta.
- En la fonètica s’observa que la “a” i la “u” es mantenen, les “e” àtones es pronuncien “e” tancada (ex: deixen) i les “o” àtones es pronuncien “o” tancada (ex: poders, tothom), es pronuncien les “r” finals dels mots (ex: fer, deixar, carrer), es pronuncien les dues consonants dels mots acabats en “-nt, -lt” (ex: corrent, fent, torment, tremolant, molt, ) i, també, es pronúncia la “ix” (ex: deixar, acompleixca, queixe, deixen).
- En la morfologia s’observa la terminació de la primera persona del singular del present d’indicatiu és e (ex: torne, queixe).
- En el lèxic s’observen mots específics com: xicot (noi), fam (gana), queixe (queixar), acompleixca (complir).
Aquesta cançó està cantada en valencià. Es pot identificar facilment perque les "es"(e) es pronuncien "e" tancada juntament amb la "o". En el valencià també s'hi poden identificar que es pronuncien les dues últimes consonants del mots acabats en "-lt" i "-nt" tal i com s'hindica en el llibre de text(corrent). La "r" final d'alguns mots que en el central son mudes en el valencià sonen (carrer, atacar, parlar). Pel que fa als verbs la 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en "e" (queixe).
La cançó d'aquest exercici està en València i ho pots saber per l'artícle (lo,la,los,las), la pornunciació molt remarcada i no neutre de la vocal (e) i la pronuncició de la (r) en paraules que en el català que parlem nosaltres no es pronuncien.
Roser Vives Mas
Es en valencià :
Morfologia-->van la ultima lletra del present d'indicatiu en e( queixe, torne).
En quant la fonètica, les e àtones les fan tancades ; pronuncien la r a final de paraula(fer, deixar) i pronuncies la nt a final de paraula( corrent, torment, fent)
En el lèxic trobem paraules com ara fam(gana ) o xic(noi)
Marc: un comentari molt complet!
Rubén: només aportes de nou un parell d'exemples de "r" final. La resta del que escrius ja estava dit!
Roser i Eva: els vostres comentaris no aporten res de nou. Proveu amb algun altre exercici.
La lletra és en valencià,
les "e" i "o" es pronuncien tancades i pronuncien molt l'article "nt" a final de paraula, com; fent.
fan mots específics, com; fam(gana) o xicot (noi).
En quant a la morfologia, fa servir la terminació de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
Ainara Sánchez,
1er Bat A.
Ainara: aquí no es valora la quantitat, sinó la qualitat!
Publica un comentari a l'entrada